Descompressió!

Dos dies de descompressió a un càmping (клуь отел)   a uns 15 km d'Smolensk. Ens hi porta l'Oleg, el nostre taxista de confiança, que ens ensenya un formiguer gegant de formigues mossegadores, un paisatge d'estanys verds i un munt de fotos al mòbil amb motos diverses i noies.  L'Amrita no para de dir que el trobarà a faltar...

El càmping, clarament per a russos tirant a rics, resulta ser un "bluf", però decidim treure'n partit. Explorem una mica i , a part de l'allotjament, molt bufonet i força ben equipat, veiem que podem fer alguna sortideta (estany, riu), jugar al billar i remullar-nos a la piscina (el millor)...

No ens agrada ni gota el restaurant, però a canvi el vigilant, Victor, és un rus amb cara de boníssima persona,  desdentegat,  amo d'un gos negre que es  fa amic de l'Amrita només arribar. En Víctor sembla content que li preguntem coses i ens indica amb profusió de detalls com arribar al riu. Com que debem fer cara de no entendre ni papa el pobre ens segueix, discretament a uns 50 metres, per si ens perdem.... Em jugo alguna cosa que ha sabut que al matí ens hem perdut, quan ens ha vist arribar suats i empolsagats, arrossegant les nenes afamades i malhumorades.  A part del Víctor, coneixem la noieta que es fa càrrec del  taulell d'una botigueta a mig camí entre vagó de tren i caravana, rovellat i atrotinat. Ens despatxa decidida el pa, iogurt i llet fresca i no es talla a l'hora de demanar-nos monedes espanyoles per a la seva coll·lecció.

El llogarret a tocar de l'Hotel Club on ens allotgem és un conjunt de cases espigolades construïdes amb materials senzills, amb horts  desendreçats, de carrers empolsinats, sense asfaltar, de sorra fina. Passejant-hi, sento inquietud. Ni un sol gest de les nostres salutacions sembla impactar en els rostres de la poca gent amb què ens topem.  Algun gos escardalenc ens lladra i sentim no gaire lluny la rebequeria d'un nen i els renys d'una àvia.  Un noiet passa rabent amb la bici. Va descalç; em quedo amb les ganes d'un somriure. Al poble no hi ha església, ni escola ni botiga. Només la botigueta trista de la col·leccionista de monedes.

Quan tornem al bungalow veiem un camp de cols, però no gosem a agafar-ne cap. La Natàlia somnia amb una amanida de col crua, pastanaga i ceba, ben amanida amb mahonesa.