diumenge, 1 de setembre de 2013

El puzle del viatge

Passats alguns dies del retorn,  les imatges de l’estada  a Rússia es van dispersant en la memòria.
El desig de contribuir al relat de vida de la Natàlia se’m fa present.  Ens hi hem, ni que sigui fugaçament, acostat?
M’adono que només puc intuir com ha anat vivint cada moment i cada experiència. Més que paraules, necessitaria un alfabet de sensacions per expressar aquesta intuïció.

Natàlia a Krasny Bor, agost 2013
Queda la vivència feta record, impresa en paraules i imatges,  que potser, així ho espero, ajudarà a construir una identitat.
En aquesta abraçada, m’agrada imaginar que la Natàlia fa seu aquest espai d’infantesa i abraça la nena que va ser i que, a vegades, voldria retrobar.  

2 comentaris:

Montse Francos Alvariño i Imma Mompin Segovia ha dit...

Hola! Sóc la Montse. M'ha agradat molt el vostre blog. És molt emocionant veure com la Natalìa ha pogut tocar, sentir, veure i viure un tros de la seva història.

M'encanta el títol del blog:"No és només Russia", és un títol que diu molt d'aquesta experiència, és cert, per als qui us coneix ja sap que és molt més que un viatge o un lloc al mapa, és un un relat de vida,un grapat d'emocions necessàries,una peça important del trencaclosques de la historia de la Natàlia, és ser i estar i saber que formes part de les històries d'altres i que a més deixes emprenta inesborrable allà on vas.(Ho sé per experiència :-))

Sou una família fantàstica, us mereixeu el millor.
Moltes abraçades per tots quatre!!

Merce de Olañeta de Fernandez Grande ha dit...

Hola. Sóc la Mercè, la mare de la Paola. En primer lloc us vull demanar disculpes perquè vaig rebre notícies del bloc del Viatge de la Natàlia al lloc on va veure el cel per primer cop just enmig d'uns dies de moltíssima feina. Si no vaig poder fer vacances amb la meva filla, us podeu imaginar com van quedar d'oblidats tants i tants correus. Ara, avui, l'he retrobat i he estat llegint el bloc de dalt a baix. M'ha agradat moltíssim!!!! Natàlia, estic segura que aquest viatge haurà estat del tot especial per a tu i també pels teus pares i la teva germana, l'Amrita. Se'm posava la pell de gallina veient les fotos de quan eres petita, de l'orfenat on et van cuidar... Estic segura que pels teus pares també ha estat una emoció constant a flor de pell retornar allà, igual com quan pogueu fer el viatge a Índia. I tu, Natàlia, segur que has tornat del viatge amb un cofre al cor ple de records, sensacions, sentiments, emocions, etc. i que aquest viatge, com l'estimació dels teus pares, t'acompanyarà sempre a la teva vida. Com sabeu, en sé jo també una miqueta, com el Jordi i l'Imma, dels sentiments tan profunds que vivim i sentim els pares adoptius. De la mateixa manera que nosaltres mai sabrem exactament què vau viure els fills, què vau sentir en aquell temps, tampoc vosaltres arribareu a saber mai quan us arribem a estimar i quants sentiments i camins vam recórrer fins trobar-vos!!! Felicitats, Natàlia, per haver pogut fer aquest viatge tan especial i per haver-lo pogut fer acompanyada dels que t'estimen tant!!!! I jo, a posar-me a estalviar per poder fer també un viatge del tot especial per la meva filla Paola i també, segur, per mi: tornar a la República Dominicana, a Santo Domingo, al Hogar Vida y esperanza (quin nom més bonic!). La Paola el reclama i jo també hi vull anar amb ella, acompanyant-la, un cop més...
Una abraçada amb molt carinyo pels quatre.