Des del restaurant Mandarin rus d'Smolensk, després d'un dinar lleuger i bo...
La prosperitat econòmica, en forma de cultura occidental globalitzadora,
sembla haver arribat a Smolensk. Una part de la ciutat està del tot
renovada: voreres i calçades, accessos, façanes d'edificis acabades de
pintar, nous hotels confortables i gairebé luxosos, restaurants de
menjar ràpid. Per tot obrers treballant, fins i tot en
diumenge, per acabar nous ponts sobre el Nieper i arranjar les vores del
riu, fins ara impracticables. Els jardins estan primorosament cuidats.
Queda molt enrera l'ambient trist i desangelat d'hotels com el Rossia,
escrostonat, amb l'olor de moqueta vella que se't fica al nas.... La
Natàlia, com era d'esperar, no n'ha volgut saber res, tot i ser allí, en
una de les decrèpites habitacions, on vam fer els primers passos com a
família.
|
Hotel Rossia |
Avui Smolensk, almenys la part renovada, és "brillant i moderna", a
ritme de música anglosaxona i joves que roden amb skate i sopen al Макдоналдс.
Intueixo un altre Smolensk. Vist en les cues de les parades d'autobús.
Homes grans que deambulen de nit fent tentines, dones arrugades
d'ulls clars que murmuren, la noieta embarassada arraulida en un racó del camí de la catedral i algun xavalet de peus bruts jugant tot sol.
Aquest matí A Krasny Bor ens han rebut amb els braços oberts i hem revisitat espais,
olors i sensacions que teníem ben endins en la memòria. Però aquesta
és la història principal de la Natàlia i li deixo a ella....
|
Amb la directora i una de les cuidadores, Gala. |
Un record per guardar: les pinyes i la pedra.