dimecres, 14 d’agost de 2013

Sobrevolant Varsovia

Llevats des de les quatre de la matinada, portem una bona estona de vol. A la Natàlia, connectada ara a la musica, ara devorant Retrum 2 a l'I Pad com si fos l'única cosa esxistent al món, li hem  aconseguit arrencar: "Quan arribem a Moscou miraré per la finestra."En Jordi, aplicat, omple la Migration Card amb què comencem a tractar amb la burocràcia russa. L'Amrita ja fa estona que pesa figues arraulida al costat  de la finestra.
El dinar, una petitesa de macarrons amb trossets de pollastre remullats amb salsa de pot, pa amb mantega i magdalena de xocolata de gust i olor indefinibles, se'ns ha barrejat bruscament amb l'esmorzar. El got de vi blanc m'ha deixat una mica estabornida, gràcies  també a les miquetes d'estones de son d'aquesta nit, nit memorable en què el passadísde casa semblava el metro en hora punta.

Una hostessa amb cara de nina, amable, m'ofereix beguda i a mi em surt per la boca un batibull de rus i anglès impossible de destriar. No s'immuta, acostumada, suposo, a la barreja idiomàtica. Em costa Déu i ajut aprendre'm els numeros de l'1al 10 i els dies de la setmana en rus.

M'encanta observar la gent als aeroports. Cada tongada de passatgers té un aire diferent: hi ha els esvelts, eteris i de mirada felina al costat del grup dels cellapeluts i xerrameques que s'agombolen a la porta dels lavabos, emmurallant-s'hi. Distingeixo de lluny els russos perquè van armats amb bosses de coses boníssim es i desitjables, pero menys recomanables. Tambe veiem russos més humils: l'àvia  que vacil·la buscant la porta del vol, la dona amb mitges tupides de color carn i la noia de falda llarga i mocador al cap.

Els aeroports tenen un no sé què d'inhòspit; la humanitat no s'hi barreja, s'hi juxtaposa.