El dinar, una petitesa de macarrons amb trossets de pollastre remullats amb salsa de pot, pa amb mantega i magdalena de xocolata de gust i olor indefinibles, se'ns ha barrejat bruscament amb l'esmorzar. El got de vi blanc m'ha deixat una mica estabornida, gràcies també a les miquetes d'estones de son d'aquesta nit, nit memorable en què el passadísde casa semblava el metro en hora punta.
Una hostessa amb cara de nina, amable, m'ofereix beguda i a mi em surt per la boca un batibull de rus i anglès impossible de destriar. No s'immuta, acostumada, suposo, a la barreja idiomàtica. Em costa Déu i ajut aprendre'm els numeros de l'1al 10 i els dies de la setmana en rus.
M'encanta observar la gent als aeroports. Cada tongada de passatgers té un aire diferent: hi ha els esvelts, eteris i de mirada felina al costat del grup dels cellapeluts i xerrameques que s'agombolen a la porta dels lavabos, emmurallant-s'hi. Distingeixo de lluny els russos perquè van armats amb bosses de coses boníssim es i desitjables, pero menys recomanables. Tambe veiem russos més humils: l'àvia que vacil·la buscant la porta del vol, la dona amb mitges tupides de color carn i la noia de falda llarga i mocador al cap.
Els aeroports tenen un no sé què d'inhòspit; la humanitat no s'hi barreja, s'hi juxtaposa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada