Com és la meva vida.
dissabte, 19 de juliol del 2014
diumenge, 1 de setembre del 2013
El puzle del viatge
Passats alguns dies del retorn, les imatges de l’estada a Rússia es van dispersant en la memòria.
El desig de contribuir al relat de vida de la Natàlia
se’m fa present. Ens hi hem, ni que sigui fugaçament, acostat?
M’adono que només puc intuir com ha anat
vivint cada moment i cada experiència. Més que paraules, necessitaria un
alfabet de sensacions per expressar aquesta intuïció.
 |
| Natàlia a Krasny Bor, agost 2013 |
Queda la vivència feta record, impresa en
paraules i imatges, que potser, així ho
espero, ajudarà a construir una identitat.
En aquesta abraçada, m’agrada imaginar que la Natàlia
fa seu aquest espai d’infantesa i abraça la nena que va ser i que, a vegades, voldria
retrobar.
dissabte, 24 d’agost del 2013
Moscou i Tolstoi
Aquest darrer matí l'Amrita i la Natàlia han preferit gaudir de TV i aparells electrònics, mentre l'Imma i jo hem decidit visitar la casa de Tolstoi a Moscou. El nostre apartament és prop de la parada de metro Maiakovski. Amb només un transbord ens hem plantat al barri on vivia Tolstoi.
Allí hem vist l'Església dels Teixidors que freqüentaven Tolstoi i la seva família quan eren a Moscou. Dins hem presenciat alhora un bateig d'un nadó i un funeral d'una dona gran i de cos present (la vida segueix el seu curs i es recicla).
La casa de Moscou de Tolstoi és de fusta, té dues plantes i un gran jardí. Es conserva com estava quan hi va viure durants els hiverns de 1882 a 1901. Allí rebia entre d'altres a: Txekhov, Gorki, Rimski-Korsakov i Rashmaninov
En el seu escritori, amb les potes de la cadira retallades per acostar-se més al paper, va escriure vàries obres com l'extensa novel·la "Resurrecció".
Vaig comprar el gros volum del diari de la seva dona Sofia. Ella descriu la seva vida amb Tolstoi des del casament (1862) fins la mort de l'escriptor (1910) i més enllà, vivint la Revolució Russa i la Guerra Civil, fins la seva pròpia mort el 1919. Va arribar a tenir 13 fills, però quatre van morir infants. Estimava Tolstoi, però tenia força discrepàncies amb l'idealista marit. Ella havia de fer-se càrrec de tot: la hisenda i l'economia familiar, l'educació dels fills, reescriure i posar en net tots els escrits de Tolstoi, etc. Espero poder llegir tota la versió anglesa per entendre millor els fets i la vida social d'aquell temps i la vida de la família Tolstoi.
 |
| Maiakovski |
 |
| Plataforma del metro |
 |
| Església dels Teixidors |
 |
| Bateig |
La casa de Moscou de Tolstoi és de fusta, té dues plantes i un gran jardí. Es conserva com estava quan hi va viure durants els hiverns de 1882 a 1901. Allí rebia entre d'altres a: Txekhov, Gorki, Rimski-Korsakov i Rashmaninov
En el seu escritori, amb les potes de la cadira retallades per acostar-se més al paper, va escriure vàries obres com l'extensa novel·la "Resurrecció".
Vaig comprar el gros volum del diari de la seva dona Sofia. Ella descriu la seva vida amb Tolstoi des del casament (1862) fins la mort de l'escriptor (1910) i més enllà, vivint la Revolució Russa i la Guerra Civil, fins la seva pròpia mort el 1919. Va arribar a tenir 13 fills, però quatre van morir infants. Estimava Tolstoi, però tenia força discrepàncies amb l'idealista marit. Ella havia de fer-se càrrec de tot: la hisenda i l'economia familiar, l'educació dels fills, reescriure i posar en net tots els escrits de Tolstoi, etc. Espero poder llegir tota la versió anglesa per entendre millor els fets i la vida social d'aquell temps i la vida de la família Tolstoi.
dijous, 22 d’agost del 2013
Vysokoe i retorn a Moscou
Hem passat dos dies a Vysokoe, prop d'Smolensk. Allí hem fugit del brogit de la ciutat, ja que està situat en plena campinya, al SE d'Smolensk i també prop del riu Dnieper. Es tracta d'un resort amb 14 cases de fusta, restaurant i piscina.
Des d'allí hem fet dues excursions. Una al riu Dnieper on hi havia pescadors vestits de camuflatge i l'altre en direcció a un llac on no hem arribat, però hem vist un veïnat de cases de camp amb horts i fruiters molt ben arrenjats. Força diferent del poble que envolta el resort, brut i polsegós.
Pel matí hem agafat novament el tren, aquest cop les 6 hores cap a Moscou. Al vespre, després d'allotjar-nos a un apartament amb millor pinta del que havíem tinguta a Moscou abans, hem visitat el barri de l'Arbat, ple de dibuixants i pintors com al final de les Rambles. Demà a la tarda tornada!!
Excursió, piscina i dinar
Ahir vam anar d'excursió i després de caminar una hora, una senyora ens va regalar unes pomes de l'arbre.
.JPG)
i un veí ens va regalar uns tomàquets. També ens va explicar com s'arribava al llac.
.JPG)
Després vam anar al nostre bungalow. Els meus pares em van obligar a anar a la piscina, on em vaig divertir moltíssim.
La meva germana va fer d'entrenadora meva i de la mare. El pare també va nedar. Després ens vam banyar tots.
.JPG)
Més tard vam fer un dinar amb els tomàquets, tonyina, pa i l'embotit que duiem d'Organyà. De postres les pomes i raïm.
Descompressió!
Dos dies de descompressió a un càmping (клуь отел) a uns 15 km
d'Smolensk. Ens hi porta l'Oleg, el nostre taxista de confiança, que ens
ensenya un formiguer gegant de formigues mossegadores, un paisatge d'estanys
verds i un munt de fotos al mòbil amb motos diverses i noies. L'Amrita no
para de dir que el trobarà a faltar...
El càmping, clarament per a russos tirant a rics, resulta ser un
"bluf", però decidim treure'n partit. Explorem una mica i , a part de
l'allotjament, molt bufonet i força ben equipat, veiem que podem fer alguna
sortideta (estany, riu), jugar al billar i remullar-nos a la piscina (el
millor)...
No ens agrada ni gota el restaurant, però a canvi el vigilant, Victor, és un rus amb cara de boníssima persona, desdentegat, amo d'un gos negre que es fa amic de l'Amrita només arribar. En Víctor sembla content que li preguntem coses i ens indica amb profusió de detalls com arribar al riu. Com que debem fer cara de no entendre ni papa el pobre ens segueix, discretament a uns 50 metres, per si ens perdem.... Em jugo alguna cosa que ha sabut que al matí ens hem perdut, quan ens ha vist arribar suats i empolsagats, arrossegant les nenes afamades i malhumorades. A part del Víctor, coneixem la noieta que es fa càrrec del taulell d'una botigueta a mig camí entre vagó de tren i caravana, rovellat i atrotinat. Ens despatxa decidida el pa, iogurt i llet fresca i no es talla a l'hora de demanar-nos monedes espanyoles per a la seva coll·lecció.
.JPG)
El llogarret a tocar de l'Hotel Club on ens allotgem és un conjunt de cases espigolades construïdes amb materials senzills, amb horts desendreçats, de carrers empolsinats, sense asfaltar, de sorra fina. Passejant-hi, sento inquietud. Ni un sol gest de les nostres salutacions sembla impactar en els rostres de la poca gent amb què ens topem. Algun gos escardalenc ens lladra i sentim no gaire lluny la rebequeria d'un nen i els renys d'una àvia. Un noiet passa rabent amb la bici. Va descalç; em quedo amb les ganes d'un somriure. Al poble no hi ha església, ni escola ni botiga. Només la botigueta trista de la col·leccionista de monedes.
Quan tornem al bungalow veiem un camp de cols, però no gosem a agafar-ne cap. La Natàlia somnia amb una amanida de col crua, pastanaga i ceba, ben amanida amb mahonesa.
No ens agrada ni gota el restaurant, però a canvi el vigilant, Victor, és un rus amb cara de boníssima persona, desdentegat, amo d'un gos negre que es fa amic de l'Amrita només arribar. En Víctor sembla content que li preguntem coses i ens indica amb profusió de detalls com arribar al riu. Com que debem fer cara de no entendre ni papa el pobre ens segueix, discretament a uns 50 metres, per si ens perdem.... Em jugo alguna cosa que ha sabut que al matí ens hem perdut, quan ens ha vist arribar suats i empolsagats, arrossegant les nenes afamades i malhumorades. A part del Víctor, coneixem la noieta que es fa càrrec del taulell d'una botigueta a mig camí entre vagó de tren i caravana, rovellat i atrotinat. Ens despatxa decidida el pa, iogurt i llet fresca i no es talla a l'hora de demanar-nos monedes espanyoles per a la seva coll·lecció.
.JPG)
Quan tornem al bungalow veiem un camp de cols, però no gosem a agafar-ne cap. La Natàlia somnia amb una amanida de col crua, pastanaga i ceba, ben amanida amb mahonesa.
dimecres, 21 d’agost del 2013
Imatges dilluns a Smolensk
 |
| Al parc de l'orfenat pel mati |
 |
| Dinant al migdia a l'Anec Mandarí |
Sobre el riu Dnieper a Krasni bor
 |
| El riu Dnieper a Smolensk, tornant |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)