dimecres, 21 d’agost de 2013

A l'orfenat de Krasny Bor

Avui hem anat a l'orfenat amb un taxi. Quan estàvem anant per un caminet hem vist tot de nens i nenes amb dues cuidadores. Aquells nens ens miraven amb cara d'il·lusió. Potser es pensaven que  els anavem adoptar. ..
                                         A l'oficina,  ens han acollit molt bé. Quan ha entrat  la directora, he pensat que aquella cara em sonava.  Li hem dit el  meu nom, m'ha recordat i m'ha fet una abraçada. Li hem  ensenyat unes fotos i ella deia "наша малинка Натажа"  (la nostra petita Nataixa). Hem preguntat si tenia més fotografies meves.  Llavors ha tret un àlbum i n'hem trobat tres: de quan jo tenia uns 2 o 3 anys i una amb uns 4anys. Vaig sentir alegria de veure-les.
 Els pares han preguntat amb quants anys vaig arribar a Krasny  Bor i ens ha dit que amb 2 anys. Ens han ensenyat on jo menjava i jugava. Allí, una que havia estat una deles meves cuidadores, Marina, m'ha reconegut, però jo no.



Més tard han fet venir una cuidadora que em recordava molt; esdiu Gal·la.  També l'he reconeguda  i ens hem abraçat.

Passejant pel parc he vist que havia canviat molt. No m'ho esperava. He trobat a faltar els tobogans, eren el meu joc preferit.



Пака.