Avui hem anat a l'orfenat amb un taxi. Quan estàvem anant per un caminet hem vist tot de nens i nenes amb dues cuidadores. Aquells nens ens miraven amb cara d'il·lusió. Potser es pensaven que els anavem adoptar. ..A l'oficina, ens han acollit molt bé. Quan ha entrat la directora, he pensat que aquella cara em sonava. Li hem dit el meu nom, m'ha recordat i m'ha fet una abraçada. Li hem ensenyat unes fotos i ella deia "наша малинка Натажа" (la nostra petita Nataixa). Hem preguntat si tenia més fotografies meves. Llavors ha tret un àlbum i n'hem trobat tres: de quan jo tenia uns 2 o 3 anys i una amb uns 4anys. Vaig sentir alegria de veure-les.
Els pares han preguntat amb quants anys vaig arribar a Krasny Bor i ens ha dit que amb 2 anys. Ens han ensenyat on jo menjava i jugava. Allí, una que havia estat una deles meves cuidadores, Marina, m'ha reconegut, però jo no.
Més tard han fet venir una cuidadora que em recordava molt; esdiu Gal·la. També l'he reconeguda i ens hem abraçat.
Passejant pel parc he vist que havia canviat molt. No m'ho esperava. He trobat a faltar els tobogans, eren el meu joc preferit.
Пака.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada