dilluns, 19 d’agost del 2013

Pinyes i pedra

Des del restaurant Mandarin rus d'Smolensk, després d'un dinar lleuger i bo...


La prosperitat econòmica, en forma de cultura occidental globalitzadora, sembla haver arribat a Smolensk. Una part de la ciutat està del tot renovada: voreres i calçades, accessos, façanes d'edificis acabades de pintar, nous hotels confortables i gairebé luxosos, restaurants de menjar ràpid. Per tot obrers  treballant, fins i tot en diumenge, per acabar nous ponts sobre el Nieper i arranjar les vores del riu, fins ara impracticables. Els jardins estan primorosament cuidats.

Queda molt enrera l'ambient trist i desangelat d'hotels com el Rossia, escrostonat, amb l'olor de moqueta vella que se't fica al nas.... La Natàlia, com era d'esperar, no n'ha volgut saber res, tot i ser allí, en una de les decrèpites habitacions, on vam fer els primers passos com a família.

Hotel Rossia








Avui Smolensk, almenys la part renovada,  és "brillant i  moderna", a ritme de música anglosaxona i joves que roden amb skate i sopen al Макдоналдс.

Intueixo un altre Smolensk. Vist en les cues de les parades d'autobús. Homes grans que deambulen  de nit  fent tentines,  dones arrugades d'ulls clars que murmuren,  la noieta embarassada arraulida en un racó del camí de la catedral i algun xavalet de peus bruts jugant tot sol.










Aquest matí A Krasny Bor ens han rebut amb els braços oberts i hem revisitat espais, olors i sensacions que teníem ben endins en la memòria. Però aquesta és la història principal de la Natàlia i li deixo a ella....


Amb la directora i una de les cuidadores, Gala.



Un record per guardar: les pinyes i la pedra.


4 comentaris:

Unknown ha dit...

Natalia, que maca que està la ciutat de Smolenks, i també allà on vivies, amb jardi.... Pinyes i pedres... quins records més macos! Fan la mateixa olor?

Quina sort de tenir aquets pares que t'han acompanyat a conèixer més bé la teva ciutat d'origen! Els dones una forta abraçada de part nostra. Ei...
també a la teva germana!
Els teus tiets de Lleida
Santi i Carme



Maria P ha dit...

Hola família.
En Ramon, jo i la panxeta hem arribat avui a Barcelona després d'uns dies de vacances que hem passat fresquets per Astúries i Cantabria. Encara no havia tingut l'oportunitat d'entrar al vostre magnífic blog des que vareu empendre aquest viatge.
Just ara acabo de llegir-me amb detall totes les entrades que heu publicat fins ara. És una sort per nosaltres poder seguir les vostres aventures per Rússia en aquest viatge tant especial. És emocionant escoltar com reviviu llocs que recordaveu de fa 10 anys, com la Natàlia s'ha retrobat amb elements del paisatge cotidià de la seva primera infància (pedres i pinyes), les seves cuidadores,...
Natàlia, posats a recordar coses.. recordo perfectament el dia que et vàrem venir a rebre a l'aeroport. Va ser molt emocionant. T'esperavem amb moltes ganes i il.lusió, una cosina nova a la família...També a l'Amrita un temps després.
Esperem que acabeu de passar bé els dies que us queden. Us anirem seguint a partir d'ara.
Molts ànims en l'aprenentatge d'aquest idioma que per nosaltres ha de ser tant difícil!
Ramon i Maria

Dolors ha dit...

hola
l'àvia Carme ha llegit també totes les entrades del bloc. S'ha emocionat. Esta molt contenta. Diu quina sort rebre aquestes notícies ... Realment ho és. Esperem noves entrades!!!

Unknown ha dit...

Ens agrada molt seguir el vostre blog. Cada dia mirem les vostres novetats. Deu ser molt ficicil entendres en rus. Us agraim que ens feu particeps d'aquest viatge tan especial per la Natalia i per tots nosaltres. Una abraçada molt forta.